¿Cómo se aborda la reforma de un hospital?


Como diseñadores de hospitales afrontamos continuamente el reto de intervenir en hospitales existentes, encontrándonos con multitud de dificultades que nos han llevado a establecer criterios de actuación en materia de flexibilidad y elasticidad en nuestros proyectos.

La problemática de la obsolescencia de las infraestructuras hospitalarias

Las áreas del hospital que más se ven afectadas por los cambios son las derivadas de la necesidad de ampliación de las áreas ambulatorias, incluyendo las consultas externas, la unidad quirúrgica sin ingreso, las reformas y ampliaciones de los servicios centrales intervenciones y de diagnóstico (bloque quirúrgico, diagnóstico por la imagen, urgencias, etc.), así como la mejora de las unidades de hospitalización.

Algunas de nuestras consideraciones en cuanto a la incidencia de una reforma hospitalaria en el conjunto del hospital, se basan en la experiencia en actuaciones sobre edificios construidos en España en los años cincuenta o sesenta, según el modelo de edificio mono bloque, en los cuales, por su compacidad y rigidez, cualquier intervención de ampliación de un área determinada repercute directamente sobre sus áreas inmediatas, lo cual, en la mayoría de casos, obliga al traslado de determinados servicios, con el consiguiente efecto dominó sobre el conjunto.

reforma-hospital-5

Lo anterior pone en evidencia las dificultades de intervenir sobre determinados modelos arquitectónicos como los que han configurado los hospitales en décadas pasadas, basados en un modelo completamente cerrado muy funcionalista, sin ninguna posibilidad de modificación sucesiva.

Las mejoras en las dotaciones llevadas a cabo en casi todas las áreas hospitalarias, a lo largo de estos años, derivados de un mayor nivel de servicio en general y que, en ocasiones, ha representado doblar la superficie por cama hospitalaria, difícilmente puede encajar con un modelo que fue pensado, para darlo por cerrado, hace cuarenta o cincuenta años. Incluso cada vez está más vivo el debate sobre la conveniencia de mantener y rehabilitar estos edificios o de si hemos llegado ya al punto en que es mejor declarar el final de su vida útil y apostar por la sustitución completa de la infraestructura.

La concepción de un edificio hospitalario flexible

Entre los elementos constructivos de un edificio hospitalario, aquellos de una mayor obsolescencia, aparte del equipamiento, son: las instalaciones en general, los elementos de distribución interior y, por último, la caja del edificio, es decir, la estructura y los cerramientos.

En este sentido es especialmente delicado la buena planificación de la distribución interior, ya que si bien, los equipamientos quedan obsoletos en función de la innovación tecnológica y el avance médico, será crítico para reducir la necesidad de intervención posterior una planta flexible que permita acomodar los nuevos usos y necesidades sin necesidad de hacer grandes intervenciones constructivas.

Un hospital es un organismo vivo con una exigencia de transformación constante por ello el desarrollo de proyectos hospitalarios tiende cada vez más hacia afrontar esta necesidad planteando infraestructuras flexibles y elásticas concebidas como contenedores que puedan albergar distintos usos a lo largo de los años.

Para pasar a la concepción de edificio flexible, es necesario establecer una serie de directrices que sirvan de pauta para los futuros modelos en cambio permanente, es decir, para el proyecto de la variabilidad y de la adaptabilidad de un sistema.

reforma-hospital-3

Pautas para lograr la flexibilidad de un edificio hospitalario

Una vez analizada la problemática y establecidas las pautas de actuación, definimos las condiciones que debían imponerse a un edificio hospitalario, para lograr la flexibilidad y elasticidad necesarias:

• traslado y sustitución de equipamiento
La tecnología y el equipamiento médico avanza a marcha acelerada y muchas veces la aparición de una nueva tecnología es determinante para la definición de nuevos requerimientos de distribución, por este motivo es necesario prever espacios elásticos que permitan acomodar una maquinaria cada vez más especializada y más dependiente de sistemas informáticos y tecnologías de la información más avanzados.

• Modificación de instalaciones
Las instalaciones de climatización e iluminación tienen mucho que ver con el confort ambiental y la seguridad y por ello es importante que estén al día. Algunas veces los propios cambios de distribución requieren una modificación de las mismas. Por este motivo, es necesario prever espacios suficientemente holgados para el paso de instalaciones y que además éstos sean completamente practicables y accesibles para retirar y sustituir la maquinaria. A veces es preciso incluso plantear una planta única de instalaciones en función del tamaño del hospital.

reforma-hospital-1

• Modificación de los ambientes interiores y mejora del confort
Las investigaciones demuestran que el bienestar y confort climático y sensorial de los pacientes mejora los ratios de curación y reduce su estancia en el hospital mejorando la eficiencia de la instalación, por este motivo es importante que las habitaciones y las zonas de trabajo estén acondicionadas con los últimos avances en materia de iluminación, control de temperatura, humedad y aportación de aire fresco.

• Modificación de la distribución interior
La distribución interior es una de las principales limitaciones de los hospitales y por ello se tiende a modelos de planta flexible con instalaciones registrables y que puedan ser fácilmente modificadas si las necesidades varían.

• Ampliación de los servicios hospitalarios
Ampliar los servicios no siempre implica una ampliación de la superficie y por ello es necesario haber previsto espacios de buffer o zonas polifuncionales que permitan una adaptación de los servicios hospitalarios a las necesidades cambiantes de la comunidad a los que da servicio.

• Ampliación del edificio por anexión de cuerpos de nueva construcción
Por último, es necesario prever la posibilidad de ampliación de la infraestructura hospitalaria preferiblemente en superficie a través de nuevos volúmenes anexos a los existentes.
Las ampliaciones en altura no son convenientes debido a las interferencias que pueden tener con la actividad normal asistencial.

reforma-hospital-2


As hospital designers we often face the challenge of intervening in existing hospitals, meeting with many difficulties that have led us to establish operation criteria to reach flexibility and elasticity in our projects.

The problem of obsolescence in hospital infrastructures

Hospital areas most affected by the changes are those derived from the need of expansion of ambulatory areas, including outpatient, surgical units without hospitalization, alterations and extensions of interventional central services and diagnostic (surgical block, image diagnostic, emergency, etc.) as well as improving inpatient units.

Some of our considerations regarding the incidence of hospital renovation throughout the whole hospital infrastructure are based on the experience of actions performed on buildings built in Spain in the fifties or sixties, built following the mono block building scheme, in which, due to its compactness and rigidity, any intervention in an area has a direct effect over immediate areas, which, in most cases requires the transfer of certain services, resulting a domino effect on the whole.

reforma-hospital-5

This fact highlights the difficulties to intervene on certain architectural models as the ones which have configured many hospitals in the past decades, based on a closed and very functionalist scheme, without any possibility of subsequent amendment.

Improvements in infrastructures performed in almost all hospital areas, over the years, resulting of a higher level service request and which sometimes require to double the surface of hospital beds, can hardly fit in a hospital model which design was intended to be definitely closed, forty or fifty years ago.
The debate on the desirability of maintaining and rehabilitating these buildings or to definitely accept that we have reached the point where it is better to declare the end of its useful life and go for the complete replacement of infrastructure is constantly over the table.

The conception of a flexible hospital building

Among the construction elements of a hospital building, those with a greater obsolescence, besides the equipment, are the HVAC facilities in general, internal distribution elements and, finally, the box of the building: structure and walls.

In this sense it is particularly important the good planning of the interior layout because although the obsolete equipment is based on technological innovation and medical progress, it will be critical to achieve a flexible scheme to accommodate new uses and needs without having to make major constructive interventions.

A hospital is a living organism with a constant requirement of change, therefore the development of hospital projects tends to face this need designing flexible and resilient infrastructures, conceived as containers that can accommodate different uses over the years.

To achieve a flexible building design it is necessary to establish a set of guidelines that serve as standards for future hospitals models in constant change, i.e., for the project of variability and adaptability of a system.

reforma-hospital-3

Guidelines to achieve the flexibility of a hospital building

After analyzing the problem and set the action guidelines, we define the conditions to be imposed on a hospital building in order to achieve flexibility and resilience needed:

• Removal and replacement of equipment
The technology and medical equipment advances rapidly and often the birth of a new technology is crucial for defining new distribution requirements, for this reason it is necessary to provide elastic spaces in order to accommodate an increasingly specialized machinery dependent of more complex computer systems and information technologies.

• HVAC changes
The air-conditioning and lighting have much to do with environmental comfort and safety and it is important that they are up to date. Sometimes small distribution changes require amendments thereto. For this reason, it is necessary to provide enough space, fully accessible for maintenance and replacement of machinery. It is sometimes necessary to plan a unique HVAC floor depending on the size of the hospital.

reforma-hospital-1

• Modification of indoor environments and improved comfort
Research shows that the climatic and sensorial comfort of patients improves the healing ratios and reduces hospital stay by improving the efficiency of the hospital, for this reason it is important that the rooms and work areas are equipped with latest advances in lighting, temperature control, humidity and input of fresh air.

• Changing the interior layout
The interior layout is one of the main limitations of hospitals and therefore it tends to be planned through flexible models with registrable HVAC facilities which can be easily modified if needs vary.

• Expansion of hospital services
Expand services does not always imply an extension of the surface and it is therefore necessary to have foreseen polyfunctional or buffer spaces that allow an adaptation of hospital services to the changing needs of the community that it serves.

• Expansion of the hospital by annexing new constructions
Finally, it should be possible to expand the hospital infrastructure surface preferably through new annexes to existing volumes.
Height extensions are not recommended due to interference that can cause with normal hospital activity.

reforma-hospital-2


Com a dissenyadors d’hospitals afrontem contínuament el repte d’intervenir en hospitals existents, trobant-nos amb multitud de dificultats que ens han portat a establir criteris d’actuació en matèria de flexibilitat i elasticitat en els nostres projectes.

La problemàtica de l’obsolescència de les infraestructures hospitalàries

Les àrees de l’hospital que es veuen més afectades pels canvis són les derivades de la necessitat d’ampliació de les àrees ambulatòries, incloent les consultes externes, la unitat quirúrgica sense ingrés, les reformes i ampliacions dels serveis centrals d’intervencions i de diagnòstic (bloc quirúrgic, diagnòstic per la imatge, urgències, etc.), així com la millora de les unitats d’hospitalització.

Algunes de les nostres consideracions pel que fa a la incidència d’una reforma hospitalària en el conjunt de l’hospital es basen en l’experiència en actuacions sobre edificis construïts a Espanya durant els anys cinquanta o seixanta, segons el model d’edifici mono bloc, en els qual, per la seva compacitat i rigidesa, qualsevol intervenció d’ampliació d’una àrea determinada repercuteix directament sobre les seves àrees immediates, la qual cosa, en la majoria de casos, obliga al trasllat de determinats serveis, amb el consegüent efecte dòmino sobre el conjunt.

reforma-hospital-5

Això posa en evidència les dificultats d’intervenir sobre determinats models arquitectònics com els que han configurat els hospitals en dècades passades, basats en un model completament tancat i molt funcionalista, sense cap possibilitat de modificació successiva.

Les millores en les dotacions portades a terme en gairebé totes les àrees hospitalàries, al llarg d’aquests anys, derivats d’un major nivell de servei en general i que, de vegades, ha representat doblar la superfície per llit hospitalari, difícilment poden encaixar amb un model que va ser pensat, per donar-lo per tancat, fa quaranta o cinquanta anys.

Cada vegada està més viu el debat sobre la conveniència de mantenir i rehabilitar aquests edificis o de si ja hem arribat al punt en què és millor declarar el final de la seva vida útil i apostar per la substitució completa de la infraestructura.

La concepció d’un edifici hospitalari flexible

Entre els elements constructius d’un edifici hospitalari, aquells d’una major obsolescència, a part de l’equipament, són: les instal•lacions en general, els elements de distribució interior i, finalment, la caixa de l’edifici, és a dir, l’estructura i els tancaments.

En aquest sentit és especialment delicada la bona planificació de la distribució interior, ja que si bé els equipaments queden obsolets en funció de la innovació tecnològica i l’avanç mèdic, serà crític aconseguir una planta flexible que permeti acomodar els nous usos i necessitats sense necessitat de fer grans intervencions constructives.

Un hospital és un organisme viu amb una exigència de transformació constant per això el desenvolupament de projectes hospitalaris tendeix cada vegada més cap afrontar aquesta necessitat plantejant infraestructures flexibles i elàstiques concebudes com a contenidors que puguin albergar diferents usos al llarg dels anys.

Per passar a la concepció d’edifici flexible, és necessari establir una sèrie de directrius que serveixin de pauta per als futurs models en canvi permanent, és a dir, per al projecte de la variabilitat i de l’adaptabilitat d’un sistema.

reforma-hospital-3

Pautes per aconseguir la flexibilitat d’un edifici hospitalari

Un cop analitzada la problemàtica i establertes les pautes d’actuació, definim les condicions que haurien d’imposar-se en un edifici hospitalari per aconseguir la flexibilitat i elasticitat necessàries:

• Trasllat i substitució d’equipament
La innovació en tecnologia i equipament mèdic avança a marxa accelerada i moltes vegades l’aparició d’una nova tecnologia és determinant per a la definició de nous requeriments de distribució, per aquest motiu és necessari preveure espais elàstics que permetin acomodar una maquinària cada vegada més especialitzada i més dependent de sistemes informàtics i tecnologies de la informació més avançats.

• Modificació d’instal•lacions
Les instal•lacions de climatització i il•luminació tenen molt a veure amb el confort ambiental i la seguretat i per això és important que estiguin al dia. Algunes vegades els propis canvis de distribució requereixen una modificació de les mateixes. Per aquest motiu, cal preveure espais prou folgats per al pas d’instal•lacions i que a més aquests siguin completament practicables i accessibles per retirar i substituir la maquinària. A vegades cal fins i tot plantejar una planta única d’instal•lacions en funció de la grandària de l’hospital.

reforma-hospital-1

• Modificació dels ambients interiors i millora del confort
Les investigacions demostren que el benestar i confort climàtic i sensorial dels pacients millora les ràtios de curació i redueix la seva estada a l’hospital millorant l’eficiència de la instal•lació, per aquest motiu és important que les habitacions i les zones de treball estiguin condicionades amb els últims avenços en matèria d’il•luminació, control de temperatura, humitat i aportació d’aire fresc.

• Modificació de la distribució interior
La distribució interior és una de les principals limitacions dels hospitals i per això es tendeix a models de planta flexible amb instal•lacions registrables que puguin ser fàcilment modificades si les necessitats varien.

• Ampliació dels serveis hospitalaris
Ampliar els serveis no sempre implica una ampliació de la superfície i per això cal haver previst espais de buffer o àrees polifuncionals que permetin una adaptació dels serveis hospitalaris a les necessitats canviants de la comunitat als quals dóna servei.

• Ampliació de l’edifici per annexió de cossos de nova construcció
Finalment, cal preveure la possibilitat d’ampliació de la infraestructura hospitalària preferiblement en superfície a través de nous volums annexos als existents.
Les ampliacions en alçada no són convenients a causa de les interferències que poden tenir amb l’activitat normal assistencial.

reforma-hospital-2