En el año 2010 los hospitales españoles atendieron más de 26 millones de casos de urgencias, un 80% de las cuales fueron atendidos en hospitales públicos. Este valor es distinto según el país y la concienciación de la población, por ejemplo en Reino Unido o Estados Unidos, la utilización de los servicios de urgencia es mucho menor.
Se calcula que en nuestro país el uso indebido de los servicios de urgencias hospitalarias –pacientes que acuden a urgencias en lugar de esperar y solicitar cita en una consulta externa- es de aproximadamente un 50% de los casos. Sea como sea, esto supone que los hospitales públicos están atendiendo anualmente a más de 500 urgencias por 1000 habitantes, un valor que ha aumentado más de un 20% en el último decenio.
Si bien, estos valores pueden parecer muy elevados, hay que tener en cuenta que la mayoría de casos (90%) se solucionan en un periodo máximo de 4 horas, tan solo el 10,5% del total de pacientes que llegan a los hospitales públicos son ingresados.
Como sabemos, los ingresos en los hospitales son uno de los gastos más elevados y que determinan la eficiencia de un hospital y por este motivo, una buena planificación del servicio de urgencias es clave para evitar ingresos innecesarios que podrían haber sido tratados y dados de alta en la misma unidad de urgencias.
Planificando una unidad de urgencias hospitalarias
Salvando los casos de uso indebido de las unidades de urgencias, en los pacientes que sufren un proceso critico de urgencia sanitaria, la atención inmediata y bien organizada puede suponer la diferencia entre una mejora o empeoramiento de su calidad de vida. Por ello es necesario planificar unidades de urgencia de asistencia integral que garanticen una atención y derivación inmediata a la unidad de tratamiento adecuada.
Así, la unidad de urgencias debe disponer de los siguientes sistemas de:
– Evaluación inicial inmediata y triage
– Validado
– Integrado en el sistema informático del hospital
– Clasificación según la gravedad del caso
– Asignación de tiempo de espera
– Atención por el recurso apropiado
El buen diseño y desarrollo de estos procesos determinarán la calidad y eficiencia del servicio, cuyos medidores se determinan a partir de los tiempos de espera de cada uno de los procesos y de la eficiencia de los mismos.
Las distintas funciones de una unidad de urgencias
La unidad funcional de urgencias es una unidad que debe funcionar las 24 horas al día durante 365 días del año. Si bien su principal función es la de atender las urgencia de patologías correspondientes a la atención primaria y vinculadas a la complejidad del hospital, hay que tener en cuenta que esta unidad también está, o puede estar dependiendo del tipo de hospital, destinada a la recepción y atención de víctimas masivas en caso de situaciones de urgencias y desastres.
Por desastres entendemos situaciones de emergencia debidas adversidades naturales –como pueden ser tifones, tsunamis u otros factores meteorológicos-, accidentes masivos –como pueden ser accidentes ferroviarios o choque en cadena- o más recientemente atentados terroristas. En ese caso, la planificación de una unidad de urgencias debe disponer de un plan de emergencias en el que a la atención de los pacientes habituales se le suma la atención masiva de casos con una misma índole que requieren la utilización de áreas y recursos adicionales del hospital.
Accesos y conexiones de la unidad de urgencias
La unidad de urgencias debe tener acceso directo con las unidades quirúrgicas y obstétricas, así como a la zona de diagnóstico por imagen, laboratorio y cuidados intensivos. En hospitales de mayor tamaño se puede prever una zona quirúrgica en la misma área de urgencias.
El acceso a la unidad desde el exterior debe distinguir la llegada de pacientes que son trasladados mediante transporte médico especializado (ambulancias) o mediante sus propios medios, debiendo distinguir entre ambas zonas y ofreciendo la posibilidad de ofrecer atención progresiva a cada paciente según su patología. En grandes hospitales preparados para el tratamiento de enfermedades infecciosas o contaminación por materiales peligrosos, también será necesario situar junto a las zonas de acceso duchas de descontaminación que deben estar debidamente independizadas del resto de áreas de espera y tratamiento.
El área de tratamiento
El área de tratamiento es el espacio principal del área de urgencias y dependiendo del tamaño del hospital puede incluir las distintas áreas de:
– Cubículos o “box” de atención individualizada: espacios individualizados para tratamiento de casos agudos. Los cubículos disponen de tomas para suministro de oxígeno, vacío y protóxido, así como un equipamiento mínimo de atención compuesto por una camilla de examen, una lámpara, una mesa y los utensilios médicos adecuados a cada especialidad.
– Cubículos de atención múltiple: se trata de cubículos de atención médica a cada paciente, pero en este caso pueden ser compartidos por varias camas. Hay que considerar el tratamiento adecuado de los espacios para permitir, en general, la presencia de una acompañante.
– Zona de observación: esta área tiene el objetivo de funcionar como filtro intermedio entra la zona de urgencias y el ingreso hospitalario de un paciente. El paciente puede permanecer en esta área entre 8 y 24 horas a la espera de recibir una cama.
Las zonas de espera y las áreas de familiares
No hay que olvidar la importancia del gran volumen de personas que supone el acompañamiento familiar del paciente, por este motivo las áreas de espera deben estar bien dimensionadas y disponer de servicios suficientes para los acompañantes. El acceso de los acompañantes a las zonas restringidas siempre es un tema controvertido y depende de la gravedad del paciente. En general se recomienda siempre distinguir entre las áreas de espera de los pacientes que requieren atención primaria y los que ingresan con una urgencia hospitalaria grave, ya que en el primer caso la zona de espera puede ser compartida y en el segundo, el paciente requerirá cuidados especializados en los que los familiares deben esperar en una zona aparte donde puedan ser informados del estado del paciente.
Otras zonas anexas
Por último, la zona de urgencias, en función del tamaño y especialización del hospital contará con distintas zonas de soporte formadas por un área donde se ubican los servicios de limpieza o almacenaje de materiales, una zona administrativa y una zona de personal con vestuarios y áreas de estar.
In 2010, Spanish hospitals treated more than 26 million emergency cases, 80% of which were treated in public hospitals. This value differs by country according to the awareness of the population, for example in the UK or the US, the use of emergency services is much smaller.
It is estimated that in our country the improper use of hospital emergency services-patients attending emergency departments instead of waiting for an appointment is of about 50% of cases. This means that public hospitals are receiving annually more than 500 emergencies per 1,000 population, a value that has increased over 20% in the last decade.
Although these values may seem very high, we have to keep in mind that most cases (90%) are solved within a maximum period of 4 hours and only 10.5% of patients arriving at a public hospital are hospitalized. Hospital admissions are one of the highest costs and determine the efficiency of a hospital and for this reason, good planning of emergency services is the key to avoiding unnecessary admissions that could have been treated in the same emergency unit.
Planning a hospital emergency unit
Saving the cases of misuse of the emergency department, patients who undergo a process of critical health emergency, immediate and well-organized care can mean the difference between an improvement or worsening of quality of life. It is therefore necessary to plan emergency units of comprehensive assistance to ensure immediate attention and the appropriate treatment unit derivation.
Thus, the emergency department should have the following systems:
– Immediate initial assessment and triage
– Validation
– Integration into the hospital digital system
– Classification according to the severity of the case
– Timeout Assignment
– Care and appropriate resource assignment
Good design and development of these processes determine the quality and efficiency of the service, efficiency metrics are determined from the waiting times of each of the process.
The various functions of an emergency care unit
The functional emergency unit is a unit that must operate 24 hours a day, 365 days a year. While their main function is to address the urgent pathologies related to primary care and linked to the complexity of the hospital, we must remember that this unit is also, or may be depending on the type of hospital, prepared for the reception and attention of a massive number of victims in case of emergency situations and disasters. Understanding disaster and emergency situation as natural adversities -such as typhoons, tsunamis or other meteorological adversities- , massive accidents -like rail accidents or car pileups- or more recently terrorist attacks.
In that case, planning an emergency unit must have an emergency plan in which the attention of the usual patients is compounded by the massive attention of cases with the same kind of pathology that require the use of additional areas and resources of the hospital.
Access and connections of the emergency department
The emergency unit shall have direct access to surgical and obstetric units and well as to the area of diagnostic imaging, laboratory and intensive care. In larger hospitals surgical room may be included in the same area emergency area. The drive access from the outside must distinguish the arrival of patients who are transferred by medical specialized transportation (ambulance) or by their own means, having to distinguish between the two areas and offering the possibility of providing ongoing care to each patient according to their pathology.
In large hospitals equipped to treat infectious diseases or contamination by hazardous materials, it also may be designed and area for decontamination showers that must be independent of other waiting areas and treatment access.
The treatment area
The treatment area is the main space of the emergency area and depending on the size of the hospital may include different areas:
– Cubicles or «box» for individualized attention: areas for individualized treatment of acute patients. The cubicles equipped with outlets for oxygen supply, vacuum and protoxide, and minimal care equipment consisting of an examining table, a lamp, a table and appropriate devices to attend each medical specialty medical.
– Multiple attention cubicles: cubicles provide medical care for each patient, but in this case they can be shared by several beds. Proper treatment of the spaces must be considered to allow, in general, the presence of a companion.
– Observation Area: This area is intended to function as intermediate filter between the area of emergency and the hospitalization of a patient. The patient can stay in this area between 8 and 24 hours waiting for a bed.
The waiting areas and areas of family
We must not forget the importance of large volume of people involved in family support for the patient, for this reason waiting areas should be well sized and have adequate services for patient and relatives. The accompanying access to restricted areas is always controversial and depends on the severity of the patient.
It is generally recommended to always distinguish between waiting areas for patients requiring primary care and those admitted with severe hospital emergency because in the first case the waiting area can be shared and in the second, the patient will require care specialized in which the family must wait in a separate area where they can be informed of the status of the patient.
Other adjoining areas
Finally, the emergency area, depending on the size and specialization of hospital will have different support zones areas including cleaning and storage rooms, an administrative area and a staff area with changing rooms.
L’any 2010 els hospitals espanyols van atendre més de 26 milions de casos d’urgències, un 80% de les quals van ser ateses en hospitals públics. Aquest valor és diferent segons el país i la conscienciació de la població, per exemple al Regne Unit o els Estats Units, la utilització dels serveis d’urgència és molt menor.
Es calcula que al nostre país l’ús indegut dels serveis d’urgències hospitalàries -pacients que acudeixen a urgències en lloc d’esperar i sol·licitar cita en una consulta externa- és d’aproximadament un 50% dels casos. Sigui com sigui, això suposa que els hospitals públics estan atenent anualment a més de 500 urgències per 1000 habitants, un valor que ha augmentat més d’un 20% en l’últim decenni.
Si bé, aquests valors poden semblar molt elevats, cal tenir en compte que la majoria de casos (90%) se solucionen en un període màxim de 4 hores, tan sols el 10,5% del total de pacients que arriben als hospitals públics són ingressats. Com sabem, els ingressos als hospitals són una de les despeses més elevades i que determinen l’eficiència d’un hospital i per aquest motiu, una bona planificació del servei d’urgències és clau per evitar ingressos innecessaris que podrien haver estat tractats i donats d’alta en la mateixa unitat d’urgències.
Planificar una unitat d’urgències hospitalàries
Salvant els casos d’ús indegut de les unitats d’urgències, en els pacients que pateixen un procés crític d’urgència sanitària, l’atenció immediata i ben organitzada pot suposar la diferència entre una millora o empitjorament de la seva qualitat de vida.
Per això és necessari planificar unitats d’urgència d’assistència integral que garanteixin una atenció i derivació immediata a la unitat de tractament adequada. Així, la unitat d’urgències ha de disposar dels següents sistemes de:
– Avaluació inicial immediata i triatge
– Validació
– Inserció en el sistema informàtic de l’hospital
– Classificació segons la gravetat del cas
– Assignació de temps d’espera
– Atenció pel recurs apropiat
El bon disseny i desenvolupament d’aquests processos determinaran la qualitat i eficiència del servei, aquest mesuradors es determinen a partir dels temps d’espera de cada un dels processos i de l’eficiència dels mateixos.
Les diferents funcions d’una unitat d’urgències
La unitat funcional d’urgències és una unitat que ha de funcionar les 24 hores al dia durant 365 dies de l’any. Si bé la seva principal funció és la d’atendre les urgència de patologies corresponents a l’atenció primària i vinculades a la complexitat de l’hospital, cal tenir en compte que aquesta unitat també està, -o pot estar- depenent del tipus d’hospital, destinada a la recepció i atenció de víctimes massives en cas de situacions d’urgències i desastres.
Per desastres entenem situacions d’emergència degudes adversitats naturals -com poden ser tifons, tsunamis o altres factors meteorològics-, accidents massius -com poden ser accidents ferroviaris o xocs en cadena- o més recentment atemptats terroristes.
En aquest cas, la planificació d’una unitat d’urgències ha de disposar d’un pla d’emergències en què a l’atenció dels pacients habituals se li suma l’atenció massiva de casos amb una mateixa índole que requereixen la utilització d’àrees i recursos addicionals del hospital.
Accessos i connexions de la unitat d’urgències
La unitat d’urgències ha de tenir accés directe a les unitats quirúrgiques i obstètriques, així com a la zona de diagnòstic per imatge, laboratori i cures intensives. En hospitals més grans es pot preveure una zona quirúrgica en la mateixa àrea d’urgències.
L’accés a la unitat des de l’exterior ha de distingir l’arribada de pacients que són traslladats mitjançant transport mèdic especialitzat (ambulàncies) o mitjançant els seus propis mitjans, diferenciant entre ambdues zones i oferint la possibilitat d’oferir atenció progressiva a cada pacient segons la seva patologia.
En grans hospitals preparats per al tractament de malalties infeccioses o contaminació per materials perillosos, també caldrà situar al costat de les zones d’accés dutxes de descontaminació que han d’estar degudament independitzades de la resta d’àrees d’espera i tractament.
L’àrea de tractament
L’àrea de tractament és l’espai principal de l’àrea d’urgències i depenent de la mida de l’hospital pot incloure les diferents àrees de:
– Cubiculums o «box» d’atenció individualitzada: espais individualitzats per a tractament de casos aguts. Els cubicles disposen de preses per subministrament d’oxigen, buit i protòxid, així com un equipament mínim d’atenció composat per una llitera d’examen, un llum, una taula i els estris mèdics adequats a cada especialitat.
– Cubiculums d’atenció múltiple: es tracta de cubicles d’atenció mèdica a cada pacient, però en aquest cas poden ser compartits per diversos llits. Cal considerar el tractament adequat dels espais per permetre, en general, la presència d’una acompanyant.
– Zona d’observació: aquesta àrea té l’objectiu de funcionar com a filtre intermedi entre la zona d’urgències i l’ingrés hospitalari d’un pacient. El pacient pot romandre en aquesta àrea entre 8 i 24 hores a l’espera de rebre un llit.
Les zones d’espera i les àrees de familiars
Cal no oblidar la importància del gran volum de persones que suposa l’acompanyament familiar del pacient, per aquest motiu les àrees d’espera han d’estar ben dimensionades i disposar de serveis suficients per als acompanyants.
L’accés dels acompanyants a les zones restringides sempre és un tema controvertit i depèn de la gravetat del pacient. En general es recomana sempre distingir entre les àrees d’espera dels pacients que requereixen atenció primària i els que ingressen amb una urgència hospitalària greu, ja que en el primer cas la zona d’espera pot ser compartida i en el segon, el pacient requerirà cures especialitzades en els quals els familiars han d’esperar en una zona a part on puguin ser informats de l’estat del pacient.
Altres zones annexes
Finalment, la zona d’urgències, en funció de la grandària i especialització de l’hospital comptarà amb diferents zones de suport formades per una àrea on s’ubiquen els serveis de neteja o emmagatzematge de materials, una zona administrativa i una zona de personal amb vestidors i àrees d’estar.
