La Asociación Catalana de Entidades de Salud (ACES) publica trimestralmente un monográfico temático, la última publicación de otoño está dedicada a la Arquitectura de la Salud. Albert Punsola, coordinador de ACES, ha convocado para la ocasión a 3 representantes de la arquitectura hospitalaria con los que ha organizado una mesa redonda de debate en torno al diseño y construcción de hospitales hoy en día.
La mesa redonda estuvo formada por Gabriel Masfurrol, empresario hospitalario; Francesc Pernas, arquitecto y presidente de Casa Solo Arquitectos, y Jordi Sumarroca, consejero delegado de la empresa constructora Teyco, moderados por el coordinador del ACESInfo, Albert Punsola. Durante el debate se expusieron ideas sobre cómo debe ser la arquitectura sanitaria del presente y del futuro. Además se puso sobre la mesa una interesante reflexión en torno a la compleja relación entre propietarios, arquitectos y constructores y qué papel debe tener la sanidad privada en la consecución de entornos hospitalarios más modernos, eficientes y amables para los usuarios.
A continuación transcribimos las intervenciones de nuestro socio director, Francesc Pernas, el texto completo con el resto de intervenciones se puede consultar en el siguiente enlace.
¿Cómo podemos diseñar y construir buenos hospitales?
¿En qué consiste la buena arquitectura sanitaria?
Como ya escribió Vitruvio en la antigua Roma, la arquitectura tiene que ser robusta, funcional y bonita. Y en cuanto a la sanitaria, pues lo mismo: debe durar en el tiempo, debe facilitar la organización del centro y aspectos clave como la circulación de los usuarios, y también debe tener buena luz natural y vistas a la exterior, para humanizarla. Sin olvidar la flexibilidad para poder adaptarse a momentos de crecimiento, de recesión o de cambios tecnológicos.
En general, la arquitectura sanitaria ha dado importancia siempre a los aspectos funcionales, pero, a pesar de ser importantes, no son los únicos para la determinación de la forma. La buena arquitectura se reconoce porque genera espacios donde las personas nos encontramos bien. A veces vemos edificios que llaman mucho la atención, pero creo que la belleza radica en la arquitectura sin estridencias.
En relación a la relación entre propietario, arquitecto y constructor, Francesc Pernas opina…
En el proyecto de un hospital intervienen muchos actores y todos son importantes. Ahora bien, debe haber un catalizador. La propiedad debe identificar un director de proyecto, que es la persona que tiene que tomar las decisiones más relevantes que hay que ejecutar y es quien tiene que recoger todas las aportaciones. Lo que no puede haber son 30 interlocutores.
Queda claro que hay que perseguir objetivos muy diversos a la vez: funcionalidad, belleza, adaptabilidad. ¿Pero la arquitectura lo puede prever todo?
Un hospital de una cierta dimensión es como una ciudad. Una ciudad que está bien organizada, que tiene un master plan. Y eso es lo que debe tener un hospital: unas líneas maestras, un código de construcción que debe ser muy claro y crear un orden. Y si es así, las partes, por más que evolucionen, podrán ser cambiadas o sustituidas sin crear problemas. Evidentemente prever todo es imposible, pero siempre digo que un proyecto debe hacerse pensando en el 10. Si ya partes de un notable, entonces te quedarás en el aprobado.
¿El volumen de inversión requerida para construir impide que haya más iniciativas?
Los ingleses, a la hora de construir un hospital, ya hace años que consideran dos tipos de coste: el coste inicial, o capital cost, y lo que llaman running cost, que es el coste acumulado de todos los recursos para el funcionamiento a lo largo de la vida del edificio. El coste inicial puede ser un poco más elevado porque, por ejemplo, se invierta en sistemas energéticos más eficientes, pero eso reducirá los costes de funcionamiento, por lo que la inversión inicial se amortizará con rapidez.
Además, hoy existen herramientas informáticas que permiten hacer este tipo de simulaciones. Es muy importante contabilizar todas las variables desde el principio, y esto no se aplica en nuestro país, donde se actúa pensando en el corto plazo. El cliente público tiene tendencia a programar más metros cuadrados, mientras que el privado es más contenido, aunque preserva la eficiencia. No hace falta decir que la demanda de más superficie tiene mucho que ver con el incremento del gasto en luz, climatización, limpieza y mantenimiento en general.
¿La sanidad privada hace buena arquitectura sanitaria en Cataluña?
Históricamente los promotores privados -médicos o mutuas- han construido edificios de una alta calidad, con unos espacios interiores muy bien diseñados porque han tenido que aportar un plus respecto a los hospitales públicos, sobre todo del INSALUD, que allá en los años 60 eran una desgracia en términos de diseño. Pero la arquitectura sanitaria pública en Cataluña, a partir de los 80, con la autonomía, da un salto cualitativo espectacular y se sitúa a muy buen nivel, e incluso es un referente europeo.
En estas consideraciones también debe influir el hecho de tener un edificio conocido en un lugar adecuado.
La ubicación es un valor que hay que tener muy presente. Si hace 50 años que estás en el centro de la ciudad y si el edificio es emblemático no te puedes mover, vale la pena rehabilitar más que construir de nuevo. Pero también es cierto que dentro del tejido urbano hay unas ciertas limitaciones: el suelo es más caro y el crecimiento puede ser un problema, en cambio en la periferia siempre hay más posibilidades dada la estructura del suelo. En cualquier caso lo más importante es disponer de una buena accesibilidad en transporte público y privado allí donde estés.
¿Qué influencia tendrá la evolución de la tecnología y de la medicina en la configuración de los centros sanitarios del futuro?
Creo que la medicina genómica centrada en la predicción de las posibles enfermedades que podemos sufrir será un factor a tener en cuenta; en los países más punteros el sector privado ya está en ello. La sanidad privada debería ser líder, como lo ha sido siempre, en la evolución arquitectónica de los hospitales en el futuro. Veo un potencial de vanguardia enorme en la iniciativa empresarial porque la capacidad del Estado está en retroceso. Y, en cuanto a la financiación, si hay proyectos claros no será difícil conseguirla.
The Catalan Association of Health Organizations (ACES) publishes a quarterly thematic monograph, last autumn edition was dedicated to Architecture and Health. Albert Punsola, coordinator of ACES, has meet for the occasion 3 representatives of hospital architecture with whom he has organized a roundtable discussion on the design and construction of hospitals.
The roundtable was formed by Gabriel Masfurrol, hospital promoter; Francesc Pernas, architect and president of CASASOLO Architects and Jordi Sumarroca, CEO of the construction company Teyco, moderated by the coordinator of ACESInfo, Albert Punsola. During the debate, ideas on how health architecture should be in the present and in the future were presented. There was also an interesting reflection on the complex relationship between promoters, architects and builders and what role should the private healthcare sector take in achieving modern, efficient and friendly hospital environments for users.
We have transcibed the interventions of our managing partner, Francesc Pernas, but full text with all interventions may be found in the following link.
How can we design and build good hospitals?
What is good health architecture?
As Vitruvius wrote in ancient Rome, the architecture has to be robust, functional and beautiful. As for health, it is the same, hospitals should last over time, should facilitate the organization of the infrastructure and key issues such as the circulation of users and should also have good natural light and views to the outside, to humanize it. Not forgetting the flexibility to adapt to times of growth, recession or technological change.
In general, health architecture has always given importance to the functional aspects, but, while those are important, are not the only ones to determine the shape. Good architecture is recognized because it creates spaces where people are well. Sometimes we see buildings that attract our attention, but I think that beauty lies in the architecture without stridency.
Regarding the relationship between owner, architect and builder, Francesc Pernas believes …
The draft of a hospital involves many actors and all are important. However, there should be a catalyst. The property must identify a project manager, who is the person who has to take the most important decisions to be executed and who has to collect all contributions. You cannot have 30 interlocutors.
It is clear that we must pursue multiple objectives simultaneously: functionality, beauty, adaptability. But can architecture provide everything?
A hospital of a certain size is like a city. A city that is well organized, has a master plan. And that’s what we should have in a hospital: guidelines, a building code that should be very clear and create an order. And if so, parties, even though they may evolve, may be changed or replaced without creating problems. Obviously it is impossible to foresee everything, but I always say that a project should be thinking about the 10. If you plan it for an 8, then you won’t even get the approved.
Does the volume of investment required to build prevents further hospital initiatives?
English, when building a hospital, they consider two types of costs: the initial cost or capital cost, and what they call running cost, which is the acumulative cost of all resources necessary for the operation throughout the life of the building. The initial cost may be a little higher because, for example, investing in more efficient energy systems, will reduce operating costs, so that the initial investment will quickly be paid back.
In addition, there are now tools that allow this kind of simulations. It is important to account for all variables from the beginning, and this does not apply in our country, where promoters think in the short term. The public client uses to plan more square meters, while the private sector is more cautious, preserving efficiency. Needless to say that the demand for more built meters has much to do with the increase in spending in light, air conditioning, cleaning and general maintenance.
Is private health building good health architecture in Catalonia?
Historically private developers -such as doctors or private health associations- have built buildings of a high quality, with very well designed interior spaces because they had to bring a plus compared to public hospitals, especially the National Health Institute, that back in the 60s were very outdated in terms of design. But public health architecture in Catalonia, after the 80’s, with the implementation of the autonomy, gives a spectacular leap and now it is at very good level, even comparable to the European benchmark.
These considerations should also influence in having a reknown building in an appropriate place.
The location is a value that must be taken into account. If you have a hospital that is 50 years old in the city center and the building is emblematic you can not move, so it is worth rehabilitating rather than build again. But it is also true that within the urban fabric there are certain limitations: the floor is more expensive and growth can be a problem, while in the periphery there are always spaces where it is more likely to build and expand the infrastructure. In any case the most important thing is to have good accessibility by public and private transport wherever you are.
What impact will have the evolution of technology and medicine in shaping health centers of the future?
I think that genomic medicine focused on the prediction of possible diseases will be a factor to consider; in the leading countries the private sector is already in it. Private healthcare should be a leader, as it has always been, in the architectural evolution of hospitals in the future. I see a huge potential leader in entrepreneurship because the capacity of the state is declining. And in regard to funding, if there are clear projects, it will not be difficult to obtain.
L’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) publica trimestralment un monogràfic temàtic, l’última publicació de tardor està dedicada a l’Arquitectura de la Salut. Albert Punsola, coordinador d’ACES, ha convocat per a l’ocasió a 3 representants de l’arquitectura hospitalària amb els que ha organitzat una taula rodona de debat entorn del disseny i construcció d’hospitals avui en dia.
La taula rodona va estar formada per Gabriel Masfurrol, empresari hospitalari; Francesc Pernas, arquitecte i president de CASASOLO Arquitectes, i Jordi Sumarroca, conseller delegat de l’empresa constructora Teyco, moderats pel coordinador del ACESInfo, Albert Punsola. Durant el debat es van exposar idees sobre com ha de ser l’arquitectura sanitària del present i del futur. A més es va posar sobre la taula una interessant reflexió al voltant de la complexa relació entre propietaris, arquitectes i constructors i quin paper ha de tenir la sanitat privada en la consecució d’entorns hospitalaris més moderns, eficients i amables per als usuaris.
A continuació transcrivim les intervencions del nostre soci director, Francesc Pernas, el text complet amb la resta d’intervencions es pot consultar al següent enllaç.
Com podem disenyar i construir bons hospitals?
En què consisteix la bona arquitectura sanitària?
Com ja va escriure Vitruvi a l’antiga Roma, l’arquitectura ha de ser robusta, funcional i bonica. I pel que fa a la sanitària, doncs el mateix: ha de durar en el temps, ha de facilitar l’organització del centre i aspectes clau com la circulació dels usuaris, i també ha de tenir bona llum natural i vistes a la exterior per humanitzar-la. Sense oblidar la flexibilitat per poder adaptar-se a moments de creixement, de recessió o de canvis tecnològics.
En general, l’arquitectura sanitària ha donat importància sempre als aspectes funcionals, però, tot i ser importants, no són els únics per a la determinació de la forma. La bona arquitectura es reconeix perquè genera espais on les persones ens trobem bé. A vegades veiem edificis que criden molt l’atenció, però crec que la bellesa rau en l’arquitectura sense estridències.
En relació a la relació entre propietari, arquitecte i constructor, Francesc Pernas opina …
En el projecte d’un hospital intervenen molts actors i tots són importants. Ara bé, hi ha d’haver un catalitzador. La propietat ha d’identificar un director de projecte, que és la persona que ha de prendre les decisions més rellevants que cal executar i és qui ha de recollir totes les aportacions. El que no pot haver són 30 interlocutors.
Queda clar que cal perseguir objectius molt diversos alhora: funcionalitat, bellesa, adaptabilitat. Però l’arquitectura ho pot preveure tot?
Un hospital d’una certa dimensió és com una ciutat. Una ciutat que està ben organitzada, que té un màster pla. I això és el que ha de tenir un hospital: unes línies mestres, un codi de construcció que ha de ser molt clar i crear un ordre. I si és així, les parts, per més que evolucionin, podran ser canviades o substituïdes sense crear problemes. Evidentment preveure tot és impossible, però sempre dic que un projecte s’ha de fer pensant en el 10. Si ja parts d’un notable, llavors et quedaràs a l’aprovat.
El volum d’inversió requerida per construir impedeix que hi hagi més iniciatives?
Els anglesos, a l’hora de construir un hospital, ja fa anys que consideren dos tipus de cost: el cost inicial, o capital cost, i el que diuen running cost, que és el cost acumulat de tots els recursos per al funcionament al que llarg de la vida de l’edifici. El cost inicial pot ser una mica més elevat perquè, per exemple, s’inverteixi en sistemes energètics més eficients, però això reduirà els costos de funcionament, de manera que la inversió inicial s’amortitzarà amb rapidesa.
A més, avui hi ha eines informàtiques que permeten fer aquest tipus de simulacions. És molt important comptabilitzar totes les variables des del principi, i això no s’aplica al nostre país, on s’actua pensant en el curt termini. El client públic té tendència a programar més metres quadrats, mentre que el privat és més contingut, encara que preserva l’eficiència. No cal dir que la demanda de més superfície té molt a veure amb l’increment de la despesa en llum, climatització, neteja i manteniment en general.
¿La sanitat privada fa bona arquitectura a Catalunya?
Històricament els promotors privats -metges o mútues- s’han construït edificis d’una alta qualitat, amb uns espais interiors molt ben dissenyats perquè han hagut d’aportar un plus respecte als hospitals públics, sobretot de l’INSALUD, que allà en els anys 60 eren una desgràcia en termes de disseny. Però l’arquitectura sanitària pública a Catalunya, a partir dels 80, amb l’autonomia, fa un salt qualitatiu espectacular i se situa a molt bon nivell, i fins i tot és un referent europeu.
Influeix el fet de tenir un edifici conegut en un lloc adequat?
La ubicació és un valor que cal tenir molt present. Si fa 50 anys que ets al centre de la ciutat i l’edifici és emblemàtic no et pots moure, val la pena rehabilitar més que construir de nou. Però també és cert que dins del teixit urbà hi ha unes certes limitacions: el sòl és més car i el creixement pot ser un problema, en canvi a la perifèria sempre hi ha més possibilitats donada l’estructura del sòl. En qualsevol cas el més important és disposar d’una bona accessibilitat en transport públic i privat allà on siguis.
Quina influència tindrà l’evolució de la tecnologia i de la medicina en la configuració dels centres sanitaris del futur?
Crec que la medicina genòmica centrada en la predicció de les possibles malalties que podem patir serà un factor a tenir en compte; en els països més punters el sector privat ja hi està treballant. La sanitat privada hauria de ser líder, com ho ha estat sempre, en l’evolució arquitectònica dels hospitals en el futur. Veig un potencial d’avantguarda enorme a la iniciativa empresarial perquè la capacitat de l’Estat està en retrocés. I, pel que fa al finançament, si hi ha projectes clars no serà difícil aconseguir-la.