CASA SOLO arquitectos

Urbanizaciones residenciales de la tercera edad

urbanizaciones-residenciales-tercera-edad-00

Cada vez más se está haciendo palpable el progresivo envejecimiento de la población. La Organización Mundial de la Salud estima que para el año 2050, se habrá duplicado la proporción de personas mayores de 60 años en el mundo.
La medicina y la mejora de la calidad de vida avanzan, permitiendo que una persona disfrute de una media de 15 a 20 años de jubilación.

Este hecho conlleva que los servicios para las personas mayores adquieran cada vez mayor relevancia en nuestra sociedad, apareciendo nuevos espacios de calidad como las urbanizaciones residenciales de la tercera edad, en los que el diseño arquitectónico toma un papel relevante.

Veamos las alternativas de acceso a la vivienda para personas de avanzada edad.

Alternativas de acceso a la vivienda

En anteriores publicaciones hemos tratado el modelo de las residencias, los apartamentos tutelados o los centros socio sanitarios, espacios pensados para facilitar el día a día de la persona sana y también preparados para que eventualmente la persona pueda estar enferma y bien atendida.

En esta ocasión pondremos en valor los espacios de residencia que además potencian las relaciones sociales y los servicios comunitarios, un factor cada vez más necesario para combatir la temida soledad de la gente mayor.

Urbanizaciones residenciales de la tercera edad

diseno-centros-asistencia-paliativa-02

Las urbanizaciones residenciales de la tercera edad consisten en conjuntos de viviendas o pisos tutelados, donde se agrupa a los residentes en función de la patología que sufren o la gravedad de la misma.

En este sentido, los pisos tutelados pueden estar adaptados a los requerimientos físicos de cada caso concreto, como pueden ser viviendas para personas con alteraciones en la visión, en el oído o en la psicomotricidad.

Las urbanizaciones residenciales de la tercera edad mantienen la independencia del residente pero a la vez gozan de una serie de servicios especializados y destinados a garantizar la seguridad y bienestar del usuario.

Están diseñadas para ser cómodas, seguras y totalmente adaptadas. Además de crear espacios de independencia, también cuentan con equipamientos sanitarios, de cuidados para la gente mayor, con servicios adecuados para pacientes crónicos o que padezcan varias patologías simultáneamente.

No obstante, no solamente existen espacios de asistencia sanitaria en esta tipología de urbanizaciones. Si nos adentramos en alguna de ellas encontraremos espacios de ocio o relación entre los usuarios, para combatir la temida soledad de la vejez, apostando por la oferta de actividades y posibilidad de interactuar con más personas.

Se trata de un modelo todavía no demasiado extendido en España, aunque sí en otras regiones como China o algunos países de Latinoamérica.

Uno de los principales inconvenientes de las urbanizaciones residenciales de la tercera edad es, de hecho, el alto coste que implican para personas de avanzada edad pensionistas.

Cohousing sénior

diseno-centros-asistencia-paliativa-03

Otra alternativa que se encuentra en crecimiento es el cohousing o vivienda colectiva sénior. Se trata de un concepto que nació en Dinamarca en los años 60-70, pasando posteriormente a otros países del norte de Europa y Estados Unidos.

De igual modo que las urbanizaciones residenciales de la tercera edad, consiste en una manera distinta de entender la relación entre espacio privado y espacio común, incluyendo viviendas privadas, servicios comunes y espacio libre.

En el caso del cohousing sénior se agrupa a los usuarios de más avanzada edad para poder dotar la urbanización de los servicios que más se adecúen a las necesidades de los usuarios. Es frecuente encontrar servicios de asistencia sanitaria como clínicas.

La diferencia entre el modelo cohousing sénior y las urbanizaciones residenciales de la tercera edad que comentábamos anteriormente es que, en el caso del cohousing sénior en la vivienda puede resultar mucho más económica y, por lo tanto, accesible a personas jubiladas.

Este tipo de espacios suelen funcionar de manera más cooperativa y horizontal, por lo que los usuarios suelen requerir menos asistencia médica y suelen padecer enfermedades de menor gravedad.

Potencian la convivencia y las relaciones humanas, sin dejar de lado la salud y la creación de equipamientos sanitarios dentro del recinto, ya se encuentre en la ciudad o en zonas más rurales.

Se trata de otra alternativa de vivienda para las personas mayores que combina la socialización y la tranquilidad de poder contar con atención médica cuando sea necesario. Por ello es preciso diseñar este tipo de espacios con mucho cuidado para que las personas no sientan que viven en un hospital constantemente, pero a la vez tengan acceso directo a la atención sanitaria.

———-

Como siempre, finalizar recordando el compromiso de CASA SOLO con el diseño y construcción de los espacios sanitarios actuales y del futuro.

Como arquitectos, nuestro trabajo puede contribuir a mejorar la calidad de vida de las personas, integrando vivienda y salud de la manera más natural posible.

urbanizaciones-residenciales-tercera-edad-00

The progressive aging of the population is becoming increasingly palpable. The World Health Organization estimates that by the year 2050, the proportion of people over 60 in the world will have doubled.

Medicine and the improvement of the quality of life advance, allowing a person to enjoy an average of 15 to 20 years of retirement.

This fact implies that services for the elderly acquire more and more relevance in our society, with the appearance of new quality spaces such as residential developments for the elderly, in which architectural design takes on an important role.

Let’s see the housing alternatives for the elderly.

Housing alternatives for the elderly

In previous publications we have treated the model of residences, sheltered apartments or social health centers, spaces designed to facilitate the day to day of the healthy person and also prepared so that eventually the person may be sick and well cared for.

On this occasion we will put in value the spaces of residence that also enhance social relations and community services, a factor increasingly necessary to combat the feared loneliness of older people.

Residential developments for the elderly

diseno-centros-asistencia-paliativa-02

Residential developments for the elderly consist of sets of dwellings or sheltered floors, where residents are grouped according to the pathology they suffer or the severity of it.

In this sense, the sheltered floors can be adapted to the physical requirements of each specific case, such as housing for people with impaired vision, hearing or psychomotor skills.

Residential developments for the elderly maintain the independence of the resident but at the same time enjoy a series of specialized services designed to guarantee the safety and well-being of the user.

They are designed to be comfortable, safe and fully adapted. In addition to creating spaces for independence, they also have health facilities, care for the elderly, with adequate services for chronic patients or who suffer from several pathologies simultaneously.

However, there are not only health care spaces in this type of urbanization. If we go into any of them we will find spaces for leisure or relationship between users, to combat the dreaded loneliness of old age, betting on the offer of activities and the possibility of interacting with more people.

It is a model that is not yet widespread in Spain, although it does exist in other regions such as China or some Latin American countries.

One of the main drawbacks of residential developments for the elderly is, in fact, the high cost involved for pensioners of advanced age.

Senior cohousing

diseno-centros-asistencia-paliativa-03

Another alternative that is growing is cohousing or senior collective housing. It is a concept that was born in Denmark in the 60s-70s, later moving to other countries in northern Europe and the United States.

In the same way as residential developments for the elderly, it consists of a different way of understanding the relationship between private space and common space, including private housing, common services and free space.

In the case of senior cohousing, older users are grouped to provide the urbanization with the services that best suit the needs of the users. It is common to find healthcare services such as clinics.

The difference between the senior cohousing model and the residential developments for the elderly that we mentioned previously is that, in the case of senior cohousing, it can be much cheaper and, therefore, accessible to retired people.

This type of spaces tend to work in a more cooperative and horizontal way, so users usually require less medical assistance and usually suffer from less serious illnesses.

They promote coexistence and human relations, without neglecting health and the creation of sanitary facilities within the enclosure, whether you are in the city or in more rural areas.

It is another alternative housing for the elderly that combines socialization and the tranquility of having medical attention when necessary. Therefore, it is necessary to design this type of space with great care so that people do not feel that they live in a hospital constantly, but at the same time they have direct access to health care.

———-

As always, end by remembering CASA SOLO’s commitment to the design and construction of current and future healthcare spaces.

As architects, our work can contribute to improving the quality of life of people, integrating housing and health in the most natural way possible.

urbanizaciones-residenciales-tercera-edad-00

Cada vegada més s’està fent palpable el progressiu envelliment de la població. L’Organització Mundial de la Salut estima que per a l’any 2050, s’haurà duplicat la proporció de persones majors de 60 anys al món.

La medicina i la millora de la qualitat de vida avancen, permetent que una persona gaudeixi d’una mitjana de 15 a 20 anys de jubilació.

Aquest fet comporta que els serveis per a la gent gran adquireixin cada vegada més rellevància en la nostra societat, apareixent nous espais de qualitat com les urbanitzacions residencials de la gent gran, en els quals el disseny arquitectònic pren un paper rellevant.

Vegem les alternatives d’accés a l’habitatge per a persones d’avançada edat.

Alternatives d’accés a l’habitatge

En anteriors publicacions hem tractat el model de les residències, els apartaments tutelats o els centres sociosanitaris, espais pensats per facilitar el dia a dia de la persona sana i també preparats perquè eventualment la persona pugui estar malalta i ben atesa.

En aquesta ocasió posarem en valor els espais de residència que a més potencien les relacions socials i els serveis comunitaris, un factor cada vegada més necessari per combatre la temuda solitud de la gent gran.

Urbanitzacions residencials de la tercera edat

diseno-centros-asistencia-paliativa-02

Les urbanitzacions residencials de la gent gran consisteixen en conjunts d’habitatges o pisos tutelats, on s’agrupa als residents en funció de la patologia que pateixen o la gravetat de la mateixa.

En aquest sentit, els pisos tutelats poden estar adaptats als requeriments físics de cada cas concret, com poden ser habitatges per a persones amb alteracions en la visió, en l’oïda o a la psicomotricitat.

Les urbanitzacions residencials de la tercera edat mantenen la independència del resident però alhora gaudeixen d’una sèrie de serveis especialitzats i destinats a garantir la seguretat i benestar de l’usuari.

Estan dissenyades per a ser còmodes, segures i totalment adaptades. A més de crear espais d’independència, també compten amb equipaments sanitaris, de cures per a la gent gran, amb serveis adequats per a pacients crònics o que pateixin diverses patologies simultàniament.

No obstant això, no solament hi ha espais d’assistència sanitària en aquesta tipologia d’urbanitzacions. Si ens endinsem en alguna d’elles trobarem espais d’oci o relació entre els usuaris, per combatre la temuda solitud de la vellesa, apostant per l’oferta d’activitats i possibilitat d’interactuar amb més persones.

Es tracta d’un model encara no massa estès a Espanya, encara que sí en altres regions com la Xina o alguns països de Llatinoamèrica.

Un dels principals inconvenients de les urbanitzacions residencials de la tercera edat és, de fet, l’alt cost que impliquen per a persones d’avançada edat pensionistes.

Cohousing sènior

diseno-centros-asistencia-paliativa-03

Una altra alternativa que es troba en creixement és el cohousing o habitatge col•lectiu sènior. Es tracta d’un concepte que va néixer a Dinamarca en els anys 60-70, passant posteriorment a altres països del nord d’Europa i Estats Units.

De la mateixa manera que les urbanitzacions residencials de la tercera edat, consisteix en una manera diferent d’entendre la relació entre espai privat i espai comú, incloent habitatges privats, serveis comuns i espai lliure.

En el cas del cohousing sènior s’agrupa als usuaris de més avançada edat per poder dotar la urbanització dels serveis que més s’adeqüin a les necessitats dels usuaris. És freqüent trobar serveis d’assistència sanitària com clíniques.

La diferència entre el model cohousing sènior i les urbanitzacions residencials de la tercera edat que comentàvem anteriorment és que, en el cas del cohousing sènior l’habitatge pot resultar molt més econòmic i, per tant, accessible a persones jubilades.

Aquest tipus d’espais solen funcionar de manera més cooperativa i horitzontal, de manera que els usuaris solen requerir menys assistència mèdica i solen patir malalties de menor gravetat.
Potencien la convivència i les relacions humanes, sense deixar de banda la salut i la creació d’equipaments sanitaris dins el recinte, ja es trobi a la ciutat o en zones més rurals.

Es tracta d’una altra alternativa d’habitatge per a les persones grans que combina la socialització i la tranquil·litat de poder comptar amb atenció mèdica quan sigui necessari. Per això cal dissenyar aquest tipus d’espais amb molta cura perquè les persones no sentin que viuen en un hospital constantment, però alhora tinguin accés directe a l’atenció sanitària.

———-

Com sempre, finalitzar recordant el compromís de CASA SOLO amb el disseny i construcció dels espais sanitaris actuals i del futur.

Com a arquitectes, el nostre treball pot contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones, integrant habitatge i salut de la manera més natural possible.