Cada vegada més s’està fent palpable el progressiu envelliment de la població. L’Organització Mundial de la Salut estima que per a l’any 2050, s’haurà duplicat la proporció de persones majors de 60 anys al món.
La medicina i la millora de la qualitat de vida avancen, permetent que una persona gaudeixi d’una mitjana de 15 a 20 anys de jubilació.
Aquest fet comporta que els serveis per a la gent gran adquireixin cada vegada més rellevància en la nostra societat, apareixent nous espais de qualitat com les urbanitzacions residencials de la gent gran, en els quals el disseny arquitectònic pren un paper rellevant.
Vegem les alternatives d’accés a l’habitatge per a persones d’avançada edat.
Alternatives d’accés a l’habitatge
En anteriors publicacions hem tractat el model de les residències, els apartaments tutelats o els centres sociosanitaris, espais pensats per facilitar el dia a dia de la persona sana i també preparats perquè eventualment la persona pugui estar malalta i ben atesa.
En aquesta ocasió posarem en valor els espais de residència que a més potencien les relacions socials i els serveis comunitaris, un factor cada vegada més necessari per combatre la temuda solitud de la gent gran.
Urbanitzacions residencials de la tercera edat
Les urbanitzacions residencials de la gent gran consisteixen en conjunts d’habitatges o pisos tutelats, on s’agrupa als residents en funció de la patologia que pateixen o la gravetat de la mateixa.
En aquest sentit, els pisos tutelats poden estar adaptats als requeriments físics de cada cas concret, com poden ser habitatges per a persones amb alteracions en la visió, en l’oïda o a la psicomotricitat.
Les urbanitzacions residencials de la tercera edat mantenen la independència del resident però alhora gaudeixen d’una sèrie de serveis especialitzats i destinats a garantir la seguretat i benestar de l’usuari.
Estan dissenyades per a ser còmodes, segures i totalment adaptades. A més de crear espais d’independència, també compten amb equipaments sanitaris, de cures per a la gent gran, amb serveis adequats per a pacients crònics o que pateixin diverses patologies simultàniament.
No obstant això, no solament hi ha espais d’assistència sanitària en aquesta tipologia d’urbanitzacions. Si ens endinsem en alguna d’elles trobarem espais d’oci o relació entre els usuaris, per combatre la temuda solitud de la vellesa, apostant per l’oferta d’activitats i possibilitat d’interactuar amb més persones.
Es tracta d’un model encara no massa estès a Espanya, encara que sí en altres regions com la Xina o alguns països de Llatinoamèrica.
Un dels principals inconvenients de les urbanitzacions residencials de la tercera edat és, de fet, l’alt cost que impliquen per a persones d’avançada edat pensionistes.
Cohousing sènior
Una altra alternativa que es troba en creixement és el cohousing o habitatge col•lectiu sènior. Es tracta d’un concepte que va néixer a Dinamarca en els anys 60-70, passant posteriorment a altres països del nord d’Europa i Estats Units.
De la mateixa manera que les urbanitzacions residencials de la tercera edat, consisteix en una manera diferent d’entendre la relació entre espai privat i espai comú, incloent habitatges privats, serveis comuns i espai lliure.
En el cas del cohousing sènior s’agrupa als usuaris de més avançada edat per poder dotar la urbanització dels serveis que més s’adeqüin a les necessitats dels usuaris. És freqüent trobar serveis d’assistència sanitària com clíniques.
La diferència entre el model cohousing sènior i les urbanitzacions residencials de la tercera edat que comentàvem anteriorment és que, en el cas del cohousing sènior l’habitatge pot resultar molt més econòmic i, per tant, accessible a persones jubilades.
Aquest tipus d’espais solen funcionar de manera més cooperativa i horitzontal, de manera que els usuaris solen requerir menys assistència mèdica i solen patir malalties de menor gravetat.
Potencien la convivència i les relacions humanes, sense deixar de banda la salut i la creació d’equipaments sanitaris dins el recinte, ja es trobi a la ciutat o en zones més rurals.
Es tracta d’una altra alternativa d’habitatge per a les persones grans que combina la socialització i la tranquil·litat de poder comptar amb atenció mèdica quan sigui necessari. Per això cal dissenyar aquest tipus d’espais amb molta cura perquè les persones no sentin que viuen en un hospital constantment, però alhora tinguin accés directe a l’atenció sanitària.
———-
Com sempre, finalitzar recordant el compromís de CASA SOLO amb el disseny i construcció dels espais sanitaris actuals i del futur.
Com a arquitectes, el nostre treball pot contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones, integrant habitatge i salut de la manera més natural possible.
